La foto final            Jo Bac Ser-hi!

Un parell de petits tasts
del final de l'aventura

són aquests dos vídeos:

Ja tenim campions 2010!

Consulta la Lliga i mira la classificació final

Enhorabona a tots i gràcies per la vostra participació!

En Francesc Romeu compleix
25 anys de la seva ordenació

Felicitats, Paco! 

La pel·lícula
que tothom estava esperant

i no és la que us penseu. Copieu l'URL i visioneu-la!

Una producció d'en Vidal, com no! 

Les imatges estrella d'avui

No us les perdeu!!!! 

Per què el Barça no té
el número 7 assignat?

El 7 només pot ser per a un jugador molt especial...
I per molt que en Kaka el sobi, en Bac té molt clar quins són els seus colors.

L'aventura d'en Bac de la Sagrera avança lentament.
Però n'hi ha altres que encara van molt més a poc a poc.

I aquesta altra vinyeta va dedicada
a tots els entusiastes del futbol,
d'en Messi i del Barça

La nova campanya de publicitat que inunda els nostres carrers...

 
Una deferència, com no! d'en Vidal.

La popularitat d'en Bac no té fronteres

Gràcies novament, Vidal

Tots som relatius... segons la teoria d'aquest home!

Gràcies, Vidal 

Les imatges "estrella" del dia 

Salutacions 

FELICITACIÓ DE LA PASQUA 2010

Enguany en la felicitació de Pasqua vull fer honor a l’estimació rebuda  des de fa 20 anys , de l’illa d’Eivissa. Tota una història de persones, tot un conjunt de paisatges, tota una obra construïda de milions de generacions, que cada any per la primavera pasqual, m’acullen, em donen vida, se’m posen al meu abast i em provoquen l’agraïment. La primavera fa ressorgir la vida en la natura que se’ns apareixia morta, és la resurrecció de la vida, que connecta amb la resurrecció del Crist, amb les nostres i les dels altres resurreccions.

En faré homenatge primer amb una prosa extreta del llibre de “ L´Any en estampes” de Marià Villangómez, poeta eivissenc, que fou mestre al poble de St. Miquel d’Eivissa, on el meu germà i la meva cunyada hi tenen una casa:

Extracte del Capítol  titulat: Horts de Primavera

“Abril.  Llum invasora, aquesta llum eivissenca que obliga a mirar amb els ulls mig closos. Capells de palma per als treballs. Verdor dels camps. Fins i tot l’herba més humil té la seva flor, amb una gota de bellesa. S’encreuen els cants voleiadissos dels ocells, i, damunt, el  cel és blau- més pàl·lid a les vores-, amb algun núvol lleuger i vagabund. És la primavera, encara tota tendra, sense res dur ni esgrogueït. I la terra té una densitat corpòria, per bé que vestida amb teixits lleugers, amb la línea precisa dels horitzons retraient-se dels espais claríssims. Les figueres, que semblen mortes cada hivern, senten el goig de les múltiples aletes, petites flames verdes damunt la branca cendrosa, veus d’abril amb un  ressò infantívol i jogasser”.

En segon lloc, nus transcric una poesia del poeta eivissenc , Antoni Ribas Tur, fill de Sant Jordi, on viuen el meu germà la meva cunyada i el meu nebot i fillol.

S’ anomena : EIVISSA  MARÇ DE 2002, del seu llibre “Mudances”.

També expressa l’esclat de vida de la primavera eivissenca.

“És tanta la pols esclatant

entre la llum afamegada

de la primavera!.

Aquí és pura, excessiva

amanseix la magnitud

amb què els cossos es manifesten

als ulls, com si els fondals del mar

en calma retinguessin

sota el seu pes.

Només l’atura la fortalesa

de la pedra rosegada

d’aquest casal sense teulada

i finestres esventrades

on ressonen les veus del vent.

S’albira la ciutat, i més enllà

el pla per on transcorren,

entre el repòs de la primera

hora de la tarda, petites

les vides.

Algunes de les meves darreres reflexions arran de la Pasqua, sota la inspiració d’aquests dos autors:

En la mort de Jesús esclatant,

hi podem veure la mort  fecunda d’albada

de tantes persones repletes de primavera,

que han fet possible la nostra vida,

de tota la gent que han passat per la història

i que han entregat amb veritable cura

i amb esperit madur i seré,

la seva vida pels altres:

que amb el seu fer manifesten

que han cuinat i cuidat dels seus ,les vides,

que han educat a les generacions noves,

que han evitat pors i runes,

que han albirat un bo i universal destí,

que han lluitat per la fraternitat, com mai,

que han renunciat als seus interessos, amb convicció i senderi,

per augmentar la dignitat de tothom, es miri com es miri,

que han creat art, tècniques, invents...sense desori,

que s’han posat sempre al servei, contra tot auguri,

que gràcies a ells i a elles avui dia podem viure millor.

Gràcies impossibles a tots i a totes.

Joaquim Cervera i Duran

Hola, Sóc la Dana!

I si en voleu saber una miqueta més de mi, visiteu la fantàstica pàgina que m'ha preparat la meva "mama"

https://www.slide.com/r/apF35IyW2j9dVfLDGcOGBWw-GBucSLlQ?previous_view=lt_embedded_url 

"I quin és el secret?", es preguntava tothom.

Un bon grup d'amics va retrobar-se al maig.


"I quin és el secret?", es preguntava tothom.


El desig de compartir? Reviure experiències,


les ganes de passar-ho bé, l'estimació...?

És el joc en equip. No serà la humilitat?


sense protagonistes ni cap divinitat.


Un bon grup d'amics va retrobar-se al maig.

"I quin és el secret?", es preguntava tothom.

La feina ben feta, qui no recorda


una cosa molt nostra en els moments de més glòria?


Estimar els teus amics, vigilar cada detall


compartir un sopar a qualsevol amagatall.

Tot està per fer, podem aixecar el vol.


Tot és possible, escrivia Martí i Pol.


Agustí, Helena, Núria, Andreu, Vidal,


Maribel, Cinta, Mireia... tots sensacionals.

La Montse a la consulta, el Daniel a l'obrador.


Tu amb el teu martell, jo amb el meu ordinador.


Metges, periodistes, mecànics, pintors


fusters, lampistes, músics i escriptors.

Un bon grup d'amics va retrobar-se al maig.


"I quin és el secret?", es preguntava tothom.

La passió, la dedicació, l'atreviment, la curiositat


o estimar la feina és la nostra credibilitat.

Són les ganes, treballar fort.


Desperta company! és millor que la sort.


No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som


fer les coses com sempre, que no ens venci la son.

Un bon grup d'amics va retrobar-se al maig.


"I quin és el secret?", es preguntava tothom.


Si fem les coses com nosaltres sabem


hi ha res impossible?, què no aconseguirem?

I el que facin els altres tant se val:

la feina ben feta no té fronteres, ni té rival.

La feina ben feta tindrà recompensa

el dilluns de Pasqua, ja hi ha qui hi pensa.

En Bac de la Sagrera també té la seva versió en còmic... I doncs, què us pensàveu? 

Benvinguts a l'aventura!

Segones parts, mai poden ser bones...?

Jo, Bac de la Sagrera, he vist començar anys excepcionals i he vist acabar-los de manera encara més extraordinària.

I heus aquí que aquest 2010 us convido a compartir una nova aventura que... ningú no sap com acabarà!

Com algú, amb molt de seny, va dir algun dia: estrenyeu-vos els cinturons que vénen emocions fortes. I no prometo res més que esforç.

Perquè tot està per fer i tot és possible.